Skip to content

Sinevara

Ayer estuve viendo a Sinevara en el Cultura Club. A parte del mérito que tiene hacer post-rock en Menorca, su concierto me dejó alucinado. Su disco es interesante y correcto, pero en directo consiguen algunos momentos estremecedoramente bellos, lanzando mensajes abiertos para que cada uno se monte su película interior. El crescendo final con imágenes de pruebas de balística y ondas expansivas tumbando árboles te dejaba sin respiración.

5 Comments

  1. Estic d´acord amb la teva definicio sobre el concert de SInevara ( iriamos en trineo), un concert molt guay , amb tots els seus mèrits, es a dir un grup de 8 persones fent el tipo de música que fan (post-rock-post), amb una delicadessa que retxava la perfecció, amb unes imatges molt potents, i amb un só molt bo, a més sumant que son de Menorca i que el concert era gratis, no es pot demanar més,, menos mal que he trobat cualcú que ho va veure com jo, perque la resta dels meus companys no lis va agradar tant, cosa que em confon bastant, que t´agradi es post- rock i no te agradin Sinevara ( iriamos en trineo),, res tio llarga vida a Sinevara..
    que son nuestros renos… Per cert Joan,, el link de Trailer ha cambiat,,,

    dijous, setembre 29, 2005 at 16:22 | Permalink
  2. joan wrote:

    Hola Pep,

    A mi també em va sorprendre trobar-me amb gent a qui no li havia agradat el concert. Jo vaig sortir d’allà al·lucinat.
    Tant de bo tornin prest per aquí.

    salut!
    pd- Ja he canviat el link de Trailer

    dijous, setembre 29, 2005 at 16:42 | Permalink
  3. Dani wrote:

    Vamos en trineo…!! http://www.sinevara.com ja està oberta!
    Salut per tots es mallorquins i mallorquines que van en trineo

    dimarts, octubre 4, 2005 at 8:44 | Permalink
  4. bruce harper wrote:

    Cambio Snow por trineo!
    Sinevara vuelven a Mallorca. En el festival Ping de Andratx este domingo a las 22h.

    Viva la nieve i el ping pong!

    divendres, octubre 14, 2005 at 22:52 | Permalink
  5. Després de tornar a veure al Sinevara,, la tempesta hivernal es va fer més forta, el só desplegat a Andraitx va esser encara més emocional, i al tornar a repasar la proposta visual em vaig donar conte de que ses imatges son de collons de mico,, uns dels pocs grups que emocionen en directe,, que cal dir avui en dia no n´hi ha molts,, ja no per qüestio d´estil, un es pot emocionar de mateixa manera amb un directe del Bebo Valdes, sino perque al marge de ses modes o del purisme egolatra,, el Sinevara no deixen al públic indiferent, cosa indispensable a s´hora de veure un grup en directe…
    Frío, frío, frío,….

    dimarts, octubre 18, 2005 at 16:05 | Permalink

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*