
Decepcionante. De todos los Herbie Hancock posibles ayer vimos al más confuso y perdido. El tipo capaz de llevar en su banda a una violinista oriental que no aportaba nada y lo estropeaba todo, el Hancock cercano a la new age capaz de convertir el Cantalupe Island en una horterada.
Para mí Hancock forma parte de ese selecto grupo de músicos que pueden presumir de haber tenido una influencia casi incalculable: de Prince al hip hop, el jazz estricto o sus mil variaciones. Ayer en el Casino de Mallorca durante la última jornada del Jazz Voyeur sólo se salvó cuando tiraba de Head Hunters. El resto sobraba o quedaba muy lejos del concierto que esperábamos. El caso es que podíamos esperar muchas cosas: el Herbie de Maiden Voyage, el de Blow Up, el de Head Hunters, el de Watermelon Man o el más electrónico, quizás el de Sunshine o el último Herbie, atemperado y menos sorpredente. Pero es lo que tiene ser Herbie Hancock. Si alguien se preguntaba por qué en los círculos de jazz no se lo respeta tanto como debería, ayer llegó la respuesta. Hancock es capaz de lo mejor y de lo peor. Quizás lo que haya hecho que un genio como él sea tan creativo en tantos campos no sea un gusto diverso, sino la falta total de gusto. Su concierto ayer fue absolutamente desconcertante.
Vayan por delante mis respetos. Pero ya le vale, Mr. Hancock…
Browse Timeline
Comments ( 8 )
Donma added these pithy words on jul. 24 06 at 20:54Pues eso, que lo mejor de la noche, “los gin-tonics”
Ferran Vallès added these pithy words on jul. 25 06 at 1:32Hola Joan.
Jo ahir vaig sortir del concert un poc amb la mateixa sensació de no saber molt bé que havia passat. El guitarrista africà ja no podia xupar més micro (a què venien els rollos hombre de la selva al show…) i la violinsita “hawaiana” va tenir massa protagonisme: solos, vocals infumables…
I és cert, la tia aloha la va cagar més d’una vegada, perquè a més se la sentia súper clara.
El més rallant és que a HH no semblava importar-li el més minim tot això, i encara els hi feia la pilota contínuament, com si fossin ells les estrelles.
Aquesta modèstia i el bon sentit de l’humor estan molt bé, però els que havíem anat fins al Casino i el volíem veure a ell en estat pur, vàrem quedar un poc decebuts.
Per jo se salven els darrers 20 minuts de concert amb la cara més funk d’aquest experimentador incansable.
joan added these pithy words on jul. 25 06 at 11:14@ Manolo:
Lo mejor del concierto fueron los gin-tonics y la sonrisa de Nuria Abad.@ Ferran:
ei, benvingut per aquí. sí que van estar bé els moments mé funkies, però per mí ja havia ficat tant la pota que ja no ho podia salvar de cap de les maneres.
joan added these pithy words on jul. 25 06 at 16:50per cert, flip que cap diari hagi criticat el més mínim la seva actuació…
m.à.sancho added these pithy words on jul. 25 06 at 19:17creec que les vostres crítiques son molt dures. va tenir minuts gloriosos que valen més que hores y hores d’altres concerts. es cert que la violinista estava fora de contexta i que el tema de la selva era una patillada, pero recordau que vareu poder presenciar, al manco, unos instants que si analitzeu bé,,, no els he tornaredu a viure.. valorar-lo d’aquesta manera… si.. ja se, que criticar als mestres queda molt “guay” i progre peró nosaltres no som més que petites merdetes al costat del Hancok.
joan added these pithy words on jul. 25 06 at 20:42hola Miquel Àngel,
estic d’acord amb que no som res al costat de Hancock, però creu-me si te dic que no el critic per fer de progre ni per quedar guai. Senzillament em va decebre i per quan varen venir els bons moments ja se m’havia enfonsat un poc la il·lusió.potser som durs perquè esperàvem una altra cosa, o com a mínim més… a mí personalment em feia molta il·lusió aquest concert, potser un dels que més il·lusió em feia de tots els que estaven programats per aquest estiu.
evidentment s’ha d’aplaudir la tasca del festival. tenir a gent d’aquesta per Mallorca és un luxe. esperem que segueixin així durant molts anys… a mi encara se’m posa la pell de gallina recordant el concert que va fer a la primera edició McCoy Tyner.
Oliva trencada added these pithy words on jul. 29 06 at 20:18Hola amb retras.
No hi vaig poder assistir al concert del Herbie, bàsicament perque no em venia de gust, seria com tornar a veure al Mazinger Z de gran, se esborraria el gran record que tenc d’ell.
Malgrat així voldria dir que el festival Jazz Voyeur té coses bones i coses dolentes, supos que anar a veure un concert d’aquests pagant el que es paga i que et defraudi és una putada, pero bueno també és una putada que tengui una subvenció bastant potent per part de les institucions i les entrades valguin el que valguin, supós que ho converteixeix en un festival una mica elitista, una mica populista.Bueno si vos voleu llevar el mal gustet de boca, potser el concert d’Atomic del Festival de Jazz de Sa Pobla sigui la solució, aquest si que pot esser uns dels concerts de l’any, i a més a més és gratis.
Aquest festival si que mola, duen auntèntics cracks del Jazz, duen bandes jazzeres d’aqui, fan tallers musicals, exposicions de fotografies i projeccións de cinema, això és si que és un festival i no lo que va veure en Matas.
Ferran Vallès added these pithy words on ago. 01 06 at 21:44Un gran oeeeeeeeeeeee!!! per Oliva Trencada