Diuen que han venut poques entrades per al seu concert de diumenge. Fa anys que no vaig a cap concert d’ells, quan en els 90 hi va haver un any que en vaig veure més de 70, segurs! Eren altres temps. M’ho acaben de dir sortint de fer un directe, i, no sé, s’enfosqueix un tros de mi jeje Bé, de fet, la passió per a la seva música ja no era la mateixa que abans (època d’il·lusió!!!), però ells me varen fer viure la música amb intensitat. Parl de la seva primera època. D’aquells concerts al Malafama, amb en Pep encenent i apagant l’única “bombilla” que els il·luminava i ells (la formació original i la millor: amb José Luis i Miki) atacant Superchunk o una intro de King Crimson abans de “let me Rock You”. I qui recorda aquell concert acústic entre amics al Guirigall amb versions de Pixies, The Cure, etc… Encara guard la gravació de “Mr. Nobody” i “We can work it out”. Amb “Isladencanta”, sempre que la tocaven, es desbocaven. Els primers Sexy Sadie ja fa temps que van desparèixer, fins i tot en directe. Diumenge hauria de ser recuperar per un moment l’essència dels 90, una cosa per la qual alguns ens resignam, i… és impossible. Ens hem fet grans i el temps ha canviat. Per favor, tocau-me “Lonely green Tongue Fly” o “Attitude” (sé que és difícil, però no impossible)

Siendo positivo, espero que el resultado de esta separación sea que disfrutaremos de más de un buen grupo/autor en activo :-)

En mi opinión, aunque dé penita, cuando se llega a un punto en el que a lo mejor haces las cosas por inercia, la mejor decisión suele ser cerrar una etapa y pasar a otra cosa. Y Sexy Sadie la cierra con una grandeza, habiendo llegado a cumbres que ya les gustaría a muchos!

I per mí no te sap greu? ;)

Primers de novembre. Una nina…