Intent tornar a la normalitat. Els primers dies de les meves vacances han estat com han estat, però estic content d’haver tengut temps i haver pogut posar els meus cinc sentits en una cosa important i realment trascendent. Entremig en Ferran Vallés em va entrevista a Ràdio Calvià. Va ser el mateix dia de la mort de la meva padrina, però no volia quedar-me sol a casa. Durant uns minuts vaig oblidar-me un poc de tot. L’endemà vaig anar a ajudar en Manolo a pintar la sala de casa seva. Na Nina, la seva dona, està ja a punt de parir. De ben segur serà un b-boy sa i feliç (i molt gran) amb els dos pares que li han tocat. Va ser realment terapèutic i em va recordar els anys que vaig passar fent feines físiques. El millor que tenen és que pots pensar en altres coses mentre les fas, posar en ordre els teus pensaments, i són molt més gratificants que la meva feina habitual. Al final, que queda de tot el que dius a la ràdio? O del que escrius a revistes gratuïtes? Realment ho llegeix algú? Almanco a ca’n Manolo hi ha una paret pintada que estarà allà durant molts anys.
Avui horabaixa a la fi podré participar a una de les sessions que en Manolo es pega amb en Dani Nicolau de Beats&Booze, beure en bona companyia i després anar a la projecció de ‘Wild Style’ al Centre Cultural Es Jonquet. La setmana passada vaig fer jo la presentació de ‘Beat Street’, i va ser curiós si més no. Aquesta illa és un desert estúpid i terrible. Sort que encara n’hi ha que es resisteixen a l’aborriment. Encara que sempre siguem els mateixos.
Demà toca redactar… D-p, Mondo… S’acaba l’estiu i encara no he anat a la platja.
Avui he recuperat el disc de Sam Prekop en solitari. Segueix essent preciós i segueix recordant-me les mateixes coses. Potser mai canviarem.