El passat dimarts vaig entrevistar a Lluís Gavaldà dels Pets. Cada cop que algun artista de fora ve de promoció a Mallorca sempre em toca ser el darrer, i sempre arriben farts però se´n van contents. Al cap i a la fi les meves entrevistes són poc formals i parlen de música (cosa que no fan a moltes altres entrevistes). El fet és que vaig aprofitar per parlar amb ell d´una cosa que sempre he pensat i que per mí els seus darrers treballs exemplifiquen a la perfecció: és més fàcil arribar a expressar un missatge universal a partir de la nostra realitat quotidiana.
El rock cantat en català ha pagat durant anys les conseqüències d´una política de protecció institucional exagerada. Moltes bandes mediocres han trobat en la llengua el leit motiv perfecte per justificar els seus discos, i el pitjor de tot és que des de certes esferes se´ls ha recolçat sense atendre el fet evident que aquests grups no haguèssin arribat enlloc si no fós perquè cantaven en català. Però a la vegada, els grups bons que cantaven en català han hagut de demostrar molt més que grups que cantaven en qualsevol altre llengua la seva condició de grups ‘de veritat’. Precisament, s´han hagut de desmarcar de les bandes que estaven “in it for the money“, construïnt un discurs musical sòlid (et pot agradar o no, però són bones bandes).
A mí Els Pets em despertaven cert recèl, però després d´escoltar els seus darrers treballs me n´he adonat que realment han aconseguit arribar a un equilibri difícil entre la influència musical del rock anglosaxó i una personalitat a les lletres nostrada. En realitat, com es va comentar a l´entrevista, els grups nordamericans que ens agraden continuament fan referències a la seva realitat quotidiana, a les drugstores, els dinners, Nashville, la route 66… La música pop cerca continuament la complicitat a través dels referents geogràfics i culturals. Els Planetas, precisament, són un bon exemple de com es poden utilitzar aquests referents: Mendieta, El Niñato (en Raul, del Madrid), bars de Granada y d´altres referències apareixen continuament a les seves lletres i precisament són aquests petits detalls els que et donen la sensació de que estan parlant d´una cosa real i sincera. Els Pets parlen de petites coses que tots podem reconèixer, encara que estiguin al Principat, com els balcons contra la guerra, els cafesambllet, les entrades de concerts. Utilitzen coses concretes, reals. La Granja també ho fan cantant en castellà (El Bugulú, els souvenirs i els turistes) i el resultat és el mateix.
I quant al tema lingüístic, la relació és clara: fer-ho en anglés, parlar de Mallorca o de Reus, o de Ses Voltes i fer-ho en una altra llengua, resulta ridícul. La nostra realitat quotidiana s´expressa molt millor en la llengua que utilitzam quotidianament. Els Pets han aconseguit, a través d´un missatge proper, arribar a un missatge universal. De la mateixa manera que els trips de Joan Miquel Oliver al voltant dels objectes domèstics han fet d´Antònia Font una de les bandes més universals de Mallorca. Es tracta de bona música, estigui cantada en la llengua que estigui cantada. Es tracta d´una discurs musical sòlid i equilibrat, que evoluciona, i es tracta d´un reflexe d´una realitat que tots podem reconèixer perquè és real -no només perquè el coneguem. De la mateixa manera, el podran reconèixer probablement oients de l´altre costat del món -de la mateixa manera que pots entendre discos que parlen de llocs que no coneixes, com els barris perifèrics de Londres, els bars de Glasgow o les carreteres dels Estats Units.
‘Agost’ és un gran disc. Bo aquí i a qualsevol altre lloc del món. És un disc de veritat, sincer i sentit. És un disc de rock que tots podem entendre i gaudir. I a més està fet en la nostra llengua. Aquells que justifiquen el fet de cantar en anglès en ser més universals s´equivoquen: la majoria només aconsegueixen sonar un poc falsos. Amb això no vull dir que tothom hagi de cantar en català, només vull ressaltar que un no pot pretendre ser el que no és i molt manco en una activitat artística que implica parlar de coses que sents i coneixes. Molts s´haurien de replantejar de quina manera volen arribar a l´autenticitat.