En algún lugar lejano había una isla de mierda. No tenía nombre. No valía la pena ponerle ninguno. Era una isla de mierda con forma de mierda. Allí crecían palmeras con forma de mierda. Y las palmeras daban cocos que olían a mierda. Pero allí vivían monos de mierda que adoraban los cocos que olían a mierda. Y cagaban mierda de mierda. La mierda caía al suelo, aumentaba la capa de mierda y las palmeras que allí crecían eran cada vez más de mierda.
Haruki Murakami, en Crónica del pájaro que da cuerda al mundo.
Browse Timeline
Comments ( 3 )
Xavi added these pithy words on nov. 05 07 at 22:43Només he llegit Norwegian Wood de Murakami i no el record tan dur com aquest fragment que cites.
Ara, com a metàfora m’agrada molt. Crec que cada un de noltros, en qualque moment, som moneots d’aquests.
joan added these pithy words on nov. 05 07 at 23:15Precisament per això l’he posat: m’ha sorprès molt venint d’ell. M’ha fet molta gràcia i, sí, és una bona metàfora.
jaume gost added these pithy words on nov. 08 07 at 23:17Jo sóc bastant fan de Murakami. Crec que d’ell només em queda llegir “Sputnik mon amour”, i de moment “Crónica del pájaro que da la vuelta al mundo” és el que m’ha agradat més. Y el darrer, “Kafka en la orilla”, tampoc está gens malament. A la bibilioteca de Ca’n Salas els tenen tots, jo el he pillat d’allà casi tots.