[...] badtiming blog personal de Joan Cabot « Ser moderno [...]

Es trist que gent que ha pogut treure un llibre en castellà des de Mallorca pugui pensar que una llengua com el català a la Mallorca dels alemanys, anglesos, magrebis, rumans… sigui un problema per la seva convivència amb els seus conciutadans.
De cada dia tenc més clar que si segueixes algú unicament pel seu art, el millor que pots fer és no voler coneixer res més d’ell, sino pot interferir a la valoració que en fas.
Els indigenes no ens queda més que resistir per no ser els darrers.

Joan, què és que t’ho han fet veure aquests incults!

IN-CULTS! Ni més ni menys modern és xerrar una llengua o una altra. I ben curts són si es pensen ser moderns IMPOSANT el castellà. Continuen enclats al segle XVIII. A això se’ls diu estantissos!!!!!

Algú sap d’algun filòleg (no un escriptor) q defensi les iniciatives d’aquest grup d’intelectuals feixistes (no se m’ocorr cap adjectiu millor… i que no sigui un insult pitjor encara), les del sr. delgado, les del sr. rabasco, etcetcetc??? Jo no en conec cap, però estaria bé saber què en pensen de tot això… quina curtor!!!

enhorabona pel blog, joan… salut!

La gent s’apunta a l’escola oficial d’idiomes per aprendre un anglès que no utilitzen més que quan van de vacances. si hi van. O per a parlar amb els nostres estimats clients de la suburbia britànica i/o alemanya que acaben bollintse la pell a la platja. Alguns dels que parlen anglès, després volen aprendre alemany, que és encara més difícil i s’hi tiren any. 3 hores setmanals a preu d’or per un dia anar a Berlin i haver de creuar dits i peus per a que t’entenguin. Hi ha coses més senzilles, a Mallorca. Per parlar català basta un somriure i ganes de fer amics. Baixar de la parra i llegir un poema de Foix. O anar a asseure entre Petra i Sineu i mirar com el sol s’amaga darrera la tramuntana. Allà, la descripció més precisa només es assolible amb una llengua, un tassó de vi i una llesca de pa amb oli. Té raó el senyor que parla de modernitat. El català no és modern. És Vintage.

Bon dia a tothom.
Estic a França, un païs on tothom xerra el francès, emperò més del 60% no sap xerrar anglès (ni ho vol), encara que tenguin molts de turistes, a ells no lis dona la gana xerrar anglès, així són de majos ells.
Sa veritat és que l’imatge que donen no és precisament molt intel·lectual, més aviat és francesa (o un poc afrancesada), de fet, són el model perfecte pel “partit de el Mundo”, ja que França ha sabut carregar-se llengües com el franco-provenzal, occità, gascò, bretò, cors, català, alsacià, vasc i neerlandes, fins que les ha vistes aufagades i ara, per capritxo el·lectoralista, les intenta surar. Això seria com pegar un pallisa a un amic i desprès omplir-lo de tirites. Pura hipocresia.
Per una altra part tenim que el 98% de la població catalano-parlant sap xerrar, i molt be per cert, el castellà. Doncs, ¿quin és el problema que tenen el castellano-parlants dins el territori espanyol? El problema és que tenen un complexe d’inferioritat amb els vascs, gallegs i catalano parlants. Ja que només saben xerrar una llengua, dic xerrar i no entendre.
Apart tenen un problema d’identitat. Ser espanyol avui en dia no te sentit, només ho té quan volen convertir als catalans, gallegs i vascs en espanyols, i això és greu. És un tipus de nacionalisme encobert.
Esper que els intel·lectuals castellans tenguin dos dits de front i vegin que d’aqui 300 anys el castellà a Sudamèrica evolucionarà cap a llengües amb identitat pròpia, així com li va passar al llatí fa ja dos milenis, i d’on varen sortir llengües com el galleg, català i castellà.
Doncs així el castellà és igual d’antic, o modern, que el català.
Bona iniciativa la teva Joan. Sa gent que no entengui el català, i no vulgui llegir el teu blog perquè només enten el castellà, mal assumpte, ja que si sap xerrar castellà entendre el català no li serà molt difícil, és qüestió de bona voluntat i no d’excuses demagògiques língüistiques.

l’eterna croada dels espanyols contra el català. supós que aquesta gent no se n’adona que quan més ens volen exterminar, més enfortits en sortim com a “poble” (sigui el que sigui això).

ens han fet molt de mal, però no en saben.

mira els francesos com si n’han sabut d’exterminar llengües mitjançant l’ús de la raó. en serio, els castellans no n’han sabut mai i crec que és pel seu catetisme endèmic.

m’estic excedint en qualificatius que només apliquen a una part de la població, la més intransigent i nacionalista de la meseta ibèrica. en realitat, i és just dir-ho, també hi ha molta gent oberta de ment i afortunadament que no s’apunta a les mogudes ultra-dretanes de manifests i mandangues d’aquestes.

sincerament joan, jo que sempre escric en català et diria: escriu com et passi pels dellonsis, per sort som lliures de fer-ho! no tothom pot dir el mateix en aquest petit planeta nostre

S’altre dia vaig estar a Toulouse, allà hi ha un sector de la població que xerra l’occità. Vaig entrar a una llibreria del centre urbà. Vaig collir un parell de llibres en occità i al llegir-los vaig tenir el tremend, el passional i racional, desig de comprar-los, de materialitzar-los al meu voltant vital. ¿Per què?. Perquè vaig notar que l’occità és una llengua molt propera al català oriental que es xerra a les Balears. Vaig sentir una força on imperava la curiositat, em semblà molt enriquidor, tan passionalment com racionalment, el conèixer una llengua propera al català, i tampoc no tan llunyana del castellà.
Crec que si esteim a un estat, o país, multicultural, el que s’ha de defensar és la diversitat, i no tant l’igualtat cultural, no perqué seguem més, serem millors.
“Los pobres también hablan”.
El otro día estuve en Toulouse, allí hay un sector de la población que habla el occitano. Entré en una llibreria del centro urbano. Cogí un par de libros en occitano y al leerlos tuve el tremendo, el pasional y racional, deseo de comprarlos, de materializarlos a mi espacio vital. ¿Por qué?. Porque noté que el occitano es una lengua muy cercana al catalán oriental que se habla en las Baleares. Sentí una fuerza dónde reinaba la curiosidad. Me pareció muy enriquicidor, tanto pasionalmente como racionalmente, el conocer una lengua cercana al catalán, y tampoco no muy lejana al castellano.
Creo que si estamos en un estado, o país, multicultural, lo que se ha de defender es la diversidad, y no tanto la igualdad cultural, no porque seamos más, seremos mejores.
“Els pobres també xerren”.

És com el rock n’ roll, és qüestió d’actitut.

Joanet, te deix aquí un article interessant sobre el streetlight manifesto aquest:

http://laescuelamoderna.blogspot.com/2008/07/la-escuela-moderna-grita-presentes-al.html

salut.

Hola Joan
Enhorabona per la decisió. T’hauré de canviar el tag del google reader de castellà a català, quina feinada tu!! :P