Que Teenage Fanclub no pudieran llegar a tiempo para ofrecer su directo se queda en una mera anécdota, y más después de que Fanfarlo el sábado y Polysics el viernes justificaran de sobras la primera edición del festival Petit Comitè. Pero por una vez, quizás sea más interesante no hablar tanto de las actuaciones y del público asistente sino de los que no fueron, de cierto sector del público mallorquín al que no se le vio el pelo por Sa Pobla este pasado fin de semana a pesar de que se supone que es precisamente el más interesado en este tipo de eventos. Me refiero a ese público supuestamente enterado que cree que está por encima de la masa porque no escucha a La Oreja de Van Gogh sino a Vampire Weekend, que se considera el sumum de la modernidad porque ha asistido cuatro años seguidos al Summercase y se deja ver cada viernes por el Cultura Club del Paseo Marítimo ejerciendo al ritmo del último hit indie. Se supone que es un público interesado en artistas nuevos, inquieto, y lo demuestra quejándose continuamente por lo pobre de la oferta de la isla, preguntándose por qué Mallorca no tiene un festival como Rockdelux manda cuando casi cualquier provincia de tres al cuarto tiene el suyo. La respuesta es bastante sencilla. Aquí estamos dispuestos a gastarnos 300€ para ir a ver un concierto a Barcelona, pero nos cuesta mucho gastarnos 10 para ver a un grupo local. Estamos abonados al Primavera Sound, al FIB y hasta al BAM -que se celebraba este fin de semana y al que seguro más de un mallorquín fue, pero nos da pereza ir a descubrir grupos al Teatre de Lloseta o apoyar algo tan digno como el festival Petit Comitè. Cuando vengan CocoRosie o Jeff Tweedy, claro, estaremos todos allí luciendo credenciales.
No es que en Mallorca se hagan pocas cosas. De hecho se hace mucho más de lo que merecemos. Al festival Petit Comitè asistió poca gente porque faltaron muchos de esos que se quejan todo el santo año de que Mallorca es provinciana y no se dan cuenta de que lo verdaderamente provinciano es ese complejo de inferioridad y no ser realista respecto a nuestras verdaderas posibilidades. Lo de quejarse de todo y no ser capaz de mover un dedo para mejorarlo, eso sí es triste.
La meva crítica per Ultima Hora del festival Petit Comitè.
16 Comments
Poca gent, i tot i això, ni ens hi vàrem veure, Joan! Sabíem, d’entrada, que Petit Comitè no seria un èxit. Poquíssima gent i tothom que conec hi entrà de gratis. Precisament en una setmana de més coses: Qui va anar a Centremàtic? Poca gent. Poca gent, a fer terrassa, canyes i a passejar el seu culet. Però qui va anar a Centremàtic a escoltar el que s’hi mostrava: Ni poca ni gens. Érem quatre! Un festial de format familiar d’un dia, gratis i interessantíssim, que només Barcelona o Madrid arriben a tenir. Cap altra ciutat més! Però, què hi farem, és i ha estat sempre així. Molts se n’omplen la boca, van d’INdies, fan veure que hi creuen, es queixen i després mai trepitgen un puta concert! Però… no ho canviarem! Ja ho cantaven Kaka de Luxe!
Quizá tambien tenga algo que ver que Teenage Fan Club ya han visitado Mallorca varias veces,que cuando se nubla un poco los mallorquines nos asustamos “Uuuu això esta molt negre” y los 35 euros de la entrada.
Vaja! i jo que em pensava que sa gent anava al Cultura Club per lligar.
Pareix que el públic ja no és el que era, abans hi havia menys gent, menys coses, emperò sa gent ho s’ho passava pipa i es movia molt, també sa gent era una micona més social, tothom es coneixia i tothom feia pinya, cadascun amb sa seva penya, i quan sorties de nit era com un encontre de penyes al més pur estil futbolístic.
Ara en canvi pareix que hi ha certa desídia per part del públic. Ens tindríem que demanar es perquè. Ens ajudaria a solucionar el problema. També al Festival Pitch no hi va haver sa gent que s’esperava, o sigui que no pareix que sigui un problema que només afecti a l’Indie.
Però, a mem, quin és el problema?? Però si es quatre de sempre mos ho passam de puta mare! Ja sigui a Lloseta, a gomila o a sa pobla. Si, la gent és super còmoda i s’estima més anar a cultura club a escoltar (aquí també discrep) el hit de fa 6 anys idò ells s’ho perden. On no n’hi ha no en cerquis.
Per cert, a mi no m’hi veres el dissabte perque duc amb el cap dins el vater des de divendres a vespre, tenc una “bacteri” a sa panxa que presumptament vaig aplegar d’un d’aquests bars tan guais on va la gent guai a fer canyes guais i a lluir ulleres guais de pasta.
No m’extendré en tornar a repetir lo q ja està totalment comprovat. Tots els aquí presents tenim sa nostra mica de raò, exepte qui hagi dit que això no ho canviarem … Jo seguiré anant a tot el possible perque, encara que no m’enrecordi dels noms dels grups, no sigui capaç de clasificar la música en mes de quatre géneres i se m’arronssi sa butxaca en saber els preus dels concerts, encara tinc el cos per molta festa i no m’agrada imaginar-me les coses contades pels demés. A qui l’hi agrada que l’hi expliquin el final d’una pel·licula ? doncs igual amb els concerts.
Mes participació i menys retrets.
@Magda: no pens que sigui obligatori anar a tot, només que si ens queixam tant estaria bé recolçar les coses que es fan, encara que siguin petites. és molt fàcil anar d’enterat per la vida, el difícil és ser un element actiu i col·laborar en fer que les coses millorin.
@maitank: els retrets de vegades són necessaris per fer veure a la gent que està adoptant una postura còmoda. per qualsevol promotor seria més fàcil dur artistes consagrats i fer calaix, però s’arrisquen duent altres coses perquè hi creuen. de la mateixa manera que hi ha gent que es queixa del nivell cultural de l’illa potser és hora de començar a queixar-nos del nivell cultural del PÚBLIC de l’illa. no és que m’exclogui. jo també adopt postures còmodes en segons quines coses i em deix dur i no moc un dit, però aquest cap de setmana el cos em demanava escriure una cosa així.
Torn a dir que no ho canviarem, perquè jo ni ningú tenim el poder per fer canviar la gent, per fer que la gent deixi d’estar tan acomodada. Només podem animar i estimular. I llestos! Fa més de 15 anys que vaig de concerts per Mallorca i mai acaba d’aixecar el cap. De totes maneres, repetesc: no esper ni esperava més.
T’havia de dir que has verbalitzat totalment es meus pensaments des darrers dies amb aquesta crítica. Que com a mitja poblera i part implicada en aquest projecte, després de veure sa feinada que hem fet i sa il·lusió amb que s’ha preparat aquest festival (des des meu punt de vista d’una qualitat musical innegable) hagi de sentir el que sent quan vaig a fer una volta per sa plaça. Ja no t’estic xerrant dels que no van venir, si no de les crítiques d’aquests mateixos. I te puc assegurar que aquests “supuestamente enterados” amb les pintes que tu descrius, no només és pel passeig marítim que es deixen veure.
Vergonya! es lo que sent un pobler com jo avui. Decebut de la resposta poblera a un festival fet amb un gust genial.
Tot i la cancelació de Teenage Fanclub, la resta de actuacions varen ser realment bones i alguna molt ecxotica a Mallorca. Respecte als fanfarlo, alguns es mosegaran les ungles al veure com triumfaran d’aqui a res.
Conclusió, “Hi ha molts de “indies” de Zara
Tu dices mallorca, yo digo Donosti el dice Burgos
D’aquests que se queixen i després no van a delicatéssens com el Petit Comité en conec de tots els colors:
- Viuen a BCN o Madrid i només es queixen a l’estiu i un poquet a Nadal
- Han tornat de viure de BCN o Madrid però senten el cap i ja no se queixen, ho veuen com una cosa de la joventut, se’ls hi enfot si hi ha o hi deixa d’haver concerts
- Prenen Mallorca per una illa-dormitori on se fa feina i se descansa, si volen veure un esdeveniment d’aquest estil se’n van fora de l’illa, per exemple, a la Mercè (aquí ho has clavat) encara que els millors concerts del cap de setmana fossin a Sa Pobla i amb diferència
- Els pitjors: els que has descrit a l’article, els que se pensen ser més guais perquè escolten The Killers (puaj!) però no els hi diguis d’anar a un sarao que suposi sortir del Cultura Club. (I bé, aquí apuntar que na Magda ho ha clavat, que el darrer hit allà no sona, allà sona el de fa 6 anys o, per suposat: hey boy, hey girl, superstar djs, here we go!)
Gràcies Marcos, tot i que no feia falta ja que des de que vaig sentir el copeo matancer a la vostra sessió del petit comité soc una fan absoluta vostra.
lo des cultura és increible, deu ser l’únic lloc de Palma on punxen per exemple vampire weekend o the ting tings (i no aspiram a més…) però la gent que hi va amb el que balla és amb scissor sisters!! men faig creus de lo estantissa que pot arribar a ser la gent.
I Joan, no me malinterpretis, jo no dic que sigui obligatori anar a tot, però si que està bé cercar alternatives a seguir escoltant I don’t feel like dancin’ i a prendre el gintonic més horrible de ciutat rodejat de gent maleducada. Perque això sí, mala educació n’hi ha una bona estona dins el cultura.
PD: I felicitats Joan per escriure això que has escrit en el mateix diari que al dia següent es va carregar el festival, destacant en el titular com a únic resum del festival que no hi van anar els Teenage Funclub, i en el subtítol una mostra de periodisme subjectiu i amb rima asonant: “el Petit Comité empieza con mal pie”. Supòs que consideraven que això és el que s’espera de l’Última Hora, un diari on l’únic decent sol ser el frutijuego.
Vam venir des de Barcelona farts de grans desplegaments comercials sense ànima, i només puc dir que aquests són els festivals que valen la pena: els que s’arrisquen amb propostes diferents com Polysics o Fanfarlo. A tots els festivals se’ls cauen grups del cartell, però només es poden caure si t’arrisques a fer alguna cosa diferent. El fàcil és no fer res i xerrar molt. Felicitats als petits comités. Els que no van venir, ells s’ho van perdre.
per petició del mestre d’aquest bloc, penjaré aqui el que vaig publicar divendres a El Mundo:
Podría dedicar más espacio a decirles que mañana tocan Vetusta Morla en Binissalem, pero muy a mi pesar debo iniciar estas líneas lamentando los problemas que sufrió el festival Petit Comitè el pasado fin de semana en Sa Pobla. No sólo por la mala suerte que hizo que Teenage Fanclub se quedasen atrapados en Bilbao ante la cancelación de su vuelo (dejando a gran parte del público asistente sin poder ver al principal grupo del cartel), sino también por la constatación de la bajeza moral de algunos poblers que, azuzados por rencillas políticas en el pueblo, llegaron incluso a alegrarse de la desgracia ajena. Sa Pobla ha sido siempre un ejemplo de liderazgo y riesgo en la organización de sus eventos culturales, y a mi parecer el festival Petit Comitè no era más que un nuevo paso –igual que lo fue este verano el concierto de John Zorn- en ese camino que llevan años recorriendo con orgullo, dando ejemplo a muchos otros pueblos supuestamente más ricos o con más ínfulas. No dejen que la ambición de unos pocos les impida ver lo bueno que tienen a su alcance. Espero que el año que viene el festival se vuelva a celebrar, que vuelva a tener un precio asequible como el de este año y, sobre todo, que vuelva a apostar por música actual, interesante y enriquecedora para Sa Pobla y para toda la isla.
La verdad es que a mí no me sorprendió en absoluto la respuesta del público, como tampoco me sorprendió que mucha gente que el año pasado asistió a la cacerolada en contra de la cancelación del PITCH este año le diese la espalda al festival, como tampoco me sorprendió que los únicos que asistiesen al ciclo de conciertos no comerciales fuesen los mismos integrantes del colectivo Neo Tokyo y amigos más allegados, como tampoco sorprendió que la gente estuviese más interesada en hablar del tiempo en la terraza-bar del centro de cultura de Sa Nostra en lugar de prestar atención a las actuaciones de Vladislav Delay o Murcof en el Centrematic… y así podría seguir un rato.
Yo soy de los que se quejaban de que en Mallorca no teníamos nada, ahora me doy cuenta que tenemos más de lo que nos merecemos. No es de extrañar que los empresarios que no se quieran arriesgar viendo la respuesta del público mallorquín.
¿Qué le vamos a hacer?… Vivimos en la isla de la hipocresía.
Saludos.
One Trackback/Pingback
[...] amb el meu anterior post, ahir vaig llegir això a Jenesaispop i tot d’una vaig pensar que precisament aquest és el [...]
Post a Comment