Will you come again, 2008?

El de les llistes del millor de l’any em sembla tan divertit i important com estúpit. Un exemple: el disc que més he escoltat enguany, la meva banda sonora de 2008, és un disc publicat el 2007 que vaig conèxier gràcies a una d’aquestes llistes, la de la revista Magnet. Es tracta d’Emotionalism de The Avett Brothers. És un disc intranscendent, que no marcarà tendència ni tendrà una gran influència, però m’encanta, me´l sé de memòria i cada cop que l’escolt em somriu finament el cor, i això és el que importa.

La resta dels meus discs preferits del 2008 no tenen res d’especial més enllà que són els que més han sonat per aquí: The Wave Pictures, Silver Jews, Bon Iver, Fleet Foxes, Jay Reatard, Deerhunter, etc -sí, TVOTR i Animal Collective, també. Són els meus essencials d’enguany. També hi ha un munt de discos nacionals. Sorprenentment. Normalment n’hi ha un o dos, però enguany en Joe Crepúsuculo, Coconot, Lidia Damunt, Manel i Los Punsetes han estat del que més he escoltat. A nivell local, he estat completament out, així que ja tenc un compte pendent per l’any que ve, però m’han encantat els discs de Satellites i Oliva Trencada.

Per mi ha estat un bon any. Molt bo. El 2009 començarà amb novetats. Hi ha uns quants projectes que em fan moltes ganes i que esper que surtin bé. La resta, ja ho anirem veient.

I una altra cosa: a mi m’agrada el Nadal. Així que molts d’anys a tots.