fa uns mesos, el primer cop que vaig escoltar “Float On” de Modest Mouse, anava de cap a Ràdio Calvià el vespre després d’haver acompanyat a la meva àvia durant els seus darrers instants. avui baixava de casa meva i he escoltat la mateixa cançó. ma mare no pot evitar en aquestes situacions. aquesta setmana ha estat decisiva per a tot la família i tenim molts motius per sentir-nos feliços. ella i mon pare han rebut la recompensa a tants anys de sacrificis i feina. conec a mon pare i sé que ha arribat allà on és perquè és un bon home, lleial, feiner i en el seu camí sempre que ha pogut ajudar a algú ho ha fet. ma mare és abnegada i patidora, sacrificada però decidida. avui respiren tranquils, sobretot per nosaltres els seus fills. ma mare també recorda els meus avis. ho fa amb una gratitud que només es pot comparar amb la que jo i els meus germans sentim de cap a ells. després d’un any passat en que vàrem visitar massa cops el cementiri, ella sent que els meus padrins ens han ajudat a que tot vagi bé. i si fos per les vegades que la meva padrina s’encomanava a un déu en què no crec, no m’estranya que aquest anys hagi començat tan bé per ells.
jo, cardat com sempre. però feia molt de temps que no era tan feliç com avui.
avui fa un dia perfecte per escoltar Kurt Wagner i els seus Lambchop…