badtiming

“I’m lost but I’m not affraid”, canta David Byrne a Life is Long, un dels millors temes de Everything That Happens Will Happen Today. Feia temps que no escoltava temes tan arrodonits com aquest o One Fine Day. Ho he escrit ja a la crítica del disc: hi ha un parell de cançons aquí que podrien començar a sonar ja mateix a M80 i que no desentonarien gens. David Byrne i Brian Eno han fet un disc fabulós, clàsssic. Res a veure amb aquell valent i rompedor My Life in the Bush of Ghosts que publicaren l’any 1981 i que marcaria una de les fites més importants d’aquella década i el camí per molts artistes que vendrien rera ells.

D’un temps ençà Talking Heads s’han convertit en un dels meus grups preferits: la seva inteligència, la seva aposta per un funk blanc i en cert sentit elitista, les lletres de Byrne i aquelles melodies mel·líflues incomparables. Mentre, Eno és el personatge omnipresent. El geni que va donar forma i embranzida a molts dels sons més atrevits dels 80 i l’influència del qual encara pots trobar arreu de la música contemporània. Tots dos plegats, curiosament, han fet un disc que sona senzill i fàcil, clàssic. Per ara, una de les novetats que més estic escoltant aquest dies en què tot és nou: Bloc Party -que mai m’havien dit res però que aquest cop m’estan agradant, Mogwai, Calexico, Lambchop, Conor Oberst… Setembre és un més terrible per la gent a qui li agrada la música.

Ja hi tornam a ser.

PD- Hem canviat la cara a Badtiming. Esper que vos agradi. A veure si puc convèncer a na Marga Gomis perquè em faci un parell de retocs…

Una ha aferrat, però l’altre ha mort prematurament. Era la que semblava que anava més bona, perquè just uns dies després de sembrar-la ja havia tret un projecte de tomàtiga que ha estat el darrer que ha quedat quan la planta ha sucumbit a la nostra inexperiència. Un dia d’aquests, esper poder convidar-vos a un trampó amb coses sembrades al terrat de casa. La seva mort no serà inútil. Encara no l’havíem batiada, però la seva pèrdua salvarà la vida de totes les que vendran. Descansi en pau.

Tenc una estranya relació amb el meu passat: vaig alleugerint pes continuament i arriba un moment en què no tenc cap mena de connexió amb la persona que era fa només uns anys, uns mesos, etc. Això és més evident quan em trob amb un amic de tota la vida: no és que no sigui capaç de sentir-m’hi lligat, però sempre tenc la sensació que no parlen amb mi, sinó amb un Joan que ja no existeix i amb qui no tenc res a veure. No és problema seu. Els seguesc estimant; el problema som jo i la meva manera de processar el passat.

L’única cosa que em manté lligat al meu passat són els discos. Són la meva memòria. En els darrers mesos he recuperat alguns àlbums que en el seu moment tenia en cassette i que feia anys que no havia tornat a escoltar (Guns’n'Roses, Pavement, Pixies, Jane’s Addiction etc). També he tornat a escoltar discos que varen ser molt importants per mi en un moment crucial, quan vaig començar a establir-me a Palma, vaig conèixer a molts dels meus amics actuals i, encara que sembli pueril, un nou món. La música que escoltava els anys de la Sonotone -un dia d’aquests hauria d’escriure aquí sobre la importància que va tenir en la nostra vida aquella sala, Jon Spencer Blues Explossion, The Make-Up i Beck. Tots hem estat joves. Alguns hem tengut fins i tot vàries adolescències i alguns encara ho som un poc, adolescents: estúpids, egoïstes, plens d’una fam parasitària i irreparable.

A la música del meu passat sí que m’hi sent lligat i de fet vos podria contar la meva vida a partir de discos, llibres i dones, les tres coses realment importants de la vida. Tota la resta està bé, però sense aquestes tres coses la vida no tendria cap puta sentit, de cap manera.

Més informació aquí.

Ara mateix no tenc temps per contestar totes les opinions sobre el canvi de idioma de badtiming, però ho faré en breu. Gràcies pels vostres comentaris, en qualsevol cas.

El castellano es moderno, el catalán no. Ahora ya lo sabemos. Gracias, Agustín.

Preferesc seguir essent un indígena. A partir d’ara, Badtiming xerra en català. Salut.