badtiming

M’he perdut per diferents raons els tres anteriors concerts del Waiting For Waits d’enguany, però no et sap tant de greu quan el darrer concert és com el d’avui vespre, amb un Josh Rouse que representa a la perfecció el matrimoni entre la profunditat del folk americà i la vena efectista pop (encara que en alguns moments dels primers compasos del concert, un no podia evitar evocar els arranjaments de 1972 i era inevitable notar que mancava alguna cosa, que les cançons no tenien tant pes sense la producció). Read the rest of this entry »

Hola a tots,

Finalment varen ser Fossil Sound els guanyadors de l´Art Jove. Jo crec que merescudament, encara que qualsevol altre veredicte m´hagués semblat igualment just i injust a la vegada. Tots els finalistes varen demostrar per què estaven allà, i que tenien prou qualitat i eren prou interessants com per endur-se al premi, però al final varen ser Fossil Sound i One Foot, que se´n varen endur un segon premi també merescut -per valentia i joventut. Quant als altres, Trash Out em semblen un dels grups més efectistes, en el bon sentit, de l´escena del hardcore melòdic mallorquí (aquelles tornades infalibles i aquella intuició per fabricar un hit rera l´altre), Missjess són boníssims i molt divertits, i de ben segur faran alguna cosa grossa. I finalment Trailer, que són sense cap mena de dubte la millor banda de pop de l´illa. Encara me´n faig creus que ningú els hagi tret el disc. En Pep és un compositor amb talent i segur que també faran alguna cosa important.
El millor de tot va ser el viatge. Va ser molt divertit poder compartir aquelles trenta-sis hores amb els grups, el jurat i l´organització i fer el burro per Eivissa -segueix essent un lloc preciós i especial, malgrat els hotels i la degradació típica de totes les Illes.
En realitat, tot plegat, em va donar per pensar en com d´injustos són els concursos: qualsevol d´ells podria haver guanyat, i tots s´ho mereixien. Sona a tòpic, però és del tot cert. Cada un d´ells tenia moltes virtuds i alguns defectes, com totes les bandes, i crec que va ser un gran concert. Al final no hi ha manera de decidir entre uns i els altres qui és millor sense ser en cert sentit injust -encara que el jurat ens vàrem esforçar per ser honestos en tot moment i decidir el millor. Ho repetesc, qualsevol altre decisió hagués estat igualment justa, i igualment injusta. Al final me´n vaig content de tot plegat. Esper que els grups també ho estiguin.

Aquí teneis la entrevista con Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation, creador de GNU y de la licencia Copyleft. Querría dar las gracias a Benjamí Villoslada, Ricardo Galli, Xisco Lladó y Llorenç Valverde por las facilidades y la colaboración.
He decidido publicarla en el weblog tal como se desarrolló (no he cambiado el orden de las preguntas, aunque sea el menos lógico en algunos momentos), en castellano e intentando respetar las palabras de Stallman en todo momento. Aunque no sea su lengua, su capacidad para explicarse y razonar en castellano es sorprendente. Solo he redactado algunas expresiones o frases, por cuestiones formales, pero respetando simpre su significado. En casos en que la frase original podía resultar algo ambigua, he preferido respetar las palabras de Stallman.
En cualquier caso, podeis escuchar la entrevista en .ogg pinchando aquí.
Otra cosa importante: Richard Stallman quiso que dejara claro que hay un momento de nuestra conversación en que da su opinión personal sobre temas que trascienden el ámbito del software libre. Quiso recalcar que cuando iba más allá, no hablaba en nombre del movimiento, sino en el suyo. Supongo que os dareis cuenta de cuales son esas respuestas en que Stallman, sin abandonar lla defensa de la libertad del software, habla de temas socio-políticos no ceñidos a la informática (aunque un servidor piensa que en realidad hablamos del mismo problema, en diferentes campos).
Gracias a los que os tomeis la molestia de leer esto. El artículo aparecerá en la revista D-P, en el siguiente número o en el próximo. Cualquier comentario será bien recibido.

Por último, agradecer al Sr. Stallman su amabilidad y paciencia durante la entrevista.

joancabot
Read the rest of this entry »

El concert d´ahir de Michael Brecker va ser impecable i incriticable, però comparat al de McCoy Tyner no hi té res a fer. Potser tècnicament era millor, més pensat i treballat, però també menys intuitiu, més blanc (que en aquestes coses de cada cop estic més convençut que el racisme té sentit, musicalment parlant esclar). Allà hi vaig veure en Dani Nicolau que em va comentar que estan treballant en el nou número del Bon Vivant -un MondoBrutto per a sibarites i jet set people: una revista per a nosaltres, vaja. Read the rest of this entry »

Ha estat un concert fantàstic. D´aquells que creen afició, i en el cas d´un neòfit com jo la reafirmen. McCoy Tyner és un històric del jazz, que va començar a tocar amb John Coltrane als vint-i-pocs i que des de llavors ha continuat el treball que el seu mestre va deixar inacabat: aquella recerca d´un jazz atlètic i àgil, potent, amb un punch profund i grandiloqüent que res té a veure amb la contenció i matemàtica del cool de Lee Konitz (que va actuar al mateix festival fa unes setmanes). Read the rest of this entry »

Supós que tots els weblogs de tots els relacionats amb el món del software lliure a Mallorca deuen parlar del mateix (jo no hi estic relacionat més que marginalment, però sí d´alguna manera). Ahir vaig entrevistar a Richard Stallman, que era a l´illa per donar una conferència a l´Uibé de la mà de Llorenç Valverde i Ricardo Galli (i potser l´expressió mai ha estat tan encertada). Stallman em va impressionar per moltes raons, però sobretot per la seva lucidesa quan parlava del software lliure i el privatiu, el coneixement lliure i llibertat de colaborar entre les persones. En breu transcriuré l´entrevista -l´article apareixerà a la revista D-p. He pensat que la transcriuré íntegrament, paraula per paraula. Jo estic prou content d´ella i en Benjamí Villoslada, que anava conduïnt mentre jo li feia les preguntes a Stallman, em va comentar que li havia agradat així que potser serà interessant posar-la aquí sense cap tall. Xisco Lladó s´encarregarà de passar-la a .ogg i ja publicaré el link.

Tot això properament…
Avui m´he aixecat escoltant un parell de maxis de Hexstatic realment de puta mare (als matins no tenc geni per dir-ho d´altre manera). Aquest home em sembla tot un petit geni. Una de les meves típiques obsessions que quasibé ningú més comparteix. La seva sessió per la sèrie Solid Steel de Ninja Tune és imparable. No entenc per què és tan poc conegut al Regne Unit… L´hauríem de dur a punxar a Mallorca.

Bon dia a tothom… Avui comença el festival de jazz, amb McCoy Tyner. Supós que hi haurem d´anar a enyorar a Coltrane.