badtiming

El passat dimarts vaig tornar a la feina, i la veritat és que m’ha anat molt bé tornar-hi. Després d´un altre estiu estrany, replert de defuncions i problemes però durant el qual he registrat una estabilitat emocional fora del comú. Ara el que necessit és activitat, estrés, fer coses. La ciutat aquests dies em sembla fantàstica: fa bon temps, ni calor ni fred; la gent va amunt i avall… Record aquella película de Buñuel, de la seva època mexicana, en què l´embogit protagonista es puja a una esglèsia amb la seva torturada dona -no record el títol, esper que els cinèfils em perdonin- i comenta que des d´allà la humanitat sembla una colònia de formigues esperant que un infant cruel els esclafi per simple antull. Aquests dies he passat al bàndol de les formigues. Esper que ningú m´esclafi, però necessitava tornar a l´activitat. Als vespres, de vegades em sorprenc admirant la policromia lluminosa de Ciutat. La trista política del nostre consistori ha aconseguit arrencar-li l´ànima al centre. Ara un té la sensació de passar pels passadissos d´una casa-museu poc transitada. Per contra, la periferia s´ha convertit en una altra cosa. Hi ha vida -encara que sigui la dels cotxes tunejats. Odiar intensament algú o alguna cosa només agarenteix que t´hi tornaras a enamorar.

Intent tornar a la normalitat. Els primers dies de les meves vacances han estat com han estat, però estic content d’haver tengut temps i haver pogut posar els meus cinc sentits en una cosa important i realment trascendent. Entremig en Ferran Vallés em va entrevista a Ràdio Calvià. Va ser el mateix dia de la mort de la meva padrina, però no volia quedar-me sol a casa. Durant uns minuts vaig oblidar-me un poc de tot. L’endemà vaig anar a ajudar en Manolo a pintar la sala de casa seva. Na Nina, la seva dona, està ja a punt de parir. De ben segur serà un b-boy sa i feliç (i molt gran) amb els dos pares que li han tocat. Va ser realment terapèutic i em va recordar els anys que vaig passar fent feines físiques. El millor que tenen és que pots pensar en altres coses mentre les fas, posar en ordre els teus pensaments, i són molt més gratificants que la meva feina habitual. Al final, que queda de tot el que dius a la ràdio? O del que escrius a revistes gratuïtes? Realment ho llegeix algú? Almanco a ca’n Manolo hi ha una paret pintada que estarà allà durant molts anys.
Avui horabaixa a la fi podré participar a una de les sessions que en Manolo es pega amb en Dani Nicolau de Beats&Booze, beure en bona companyia i després anar a la projecció de ‘Wild Style’ al Centre Cultural Es Jonquet. La setmana passada vaig fer jo la presentació de ‘Beat Street’, i va ser curiós si més no. Aquesta illa és un desert estúpid i terrible. Sort que encara n’hi ha que es resisteixen a l’aborriment. Encara que sempre siguem els mateixos.
Demà toca redactar… D-p, Mondo… S’acaba l’estiu i encara no he anat a la platja.
Avui he recuperat el disc de Sam Prekop en solitari. Segueix essent preciós i segueix recordant-me les mateixes coses. Potser mai canviarem.

Ahir va morir la meva pradina, Maria Nadal (en cinc setmanes les hem perdut totes dues). No m’extendré gaire, no vull sonar carrincló. Només diré que era una de les persones més importants a la meva vida, que vaig estar amb ella fins el darrer moment i que això em fa sentir bé. Quan va fer el darrer alè, jo era allà, agafant-la de la mà. Veure-la agonitzar durant tantes hores va ser dur, però per un cop estic content d’haver fet el que havia de fer.
Fa un parell de dies escrivia sobre aquell estrany home que vaig conèixer a l’aeroport i que em va dir que el més important quan deixaves aquest món era saber que havies fet feliç a algú. Ella devia ser la dona més feliç del món.
Descansi en pau.

—————————————————
Wishful Thinking, Wilco

Fill up your mind with all it can know
Don’t forget that your body will let it all go
Fill up your mind with all it can know
What would we be without wishful thinking

Chambers of chains
With red plastic mouths
The inside of outside
No one has found
How to unring the bell
It’s just as well

The turntable sizzles
Casting the spells
The pressure devices
Hell in a nutshell
Is any song worth singing
If it doesn’t help

Fill up your mind with all it can know
Don’t forget that your body will let it all go
Fill up your mind with all it can know
‘Cause what would love be without wishful thinking

Open your arms as far as they will go
We take off your dress
An embarrassing poem
Was written when I was alone
In love with you

I shook down those lines
To shine up the streets
I got up off my hands and knees
To thank my lucky stars that you’re not me

What would we be without wishful thinking
What would we be without wishful thinking
What would we be without wishful thinking

(i ja per acabar amb els meus articles del MS Baleares…)

Si es que uno se despista y ya está la gente montando festivales y festejos varios. No será por falta de ganas, pero es que este verano, más que el Verano del Amor, ha sido el Verano de la Muerte. ¿Acaso creen que alguien sin preparación previa podría haber soportado tal nivel de oferta sin lesiones o sin ir infiltrado como los futbolistas de elite? Ha habido de todo y para todos, y lo curioso es que lo más interesante del verano mallorquín en materia musical no se ha hecho gracias a las instituciones, sino a pesar de ellas. De nuevo, queridos políticos: gracias por nada. Read the rest of this entry »

(i més…)

Otros que están de cumpleaños. El colectivo Rhythm & Roots, responsables del fanzine homónimo y de fiestas que no serán las más multitudinarias de Palma pero sí son de las más divertidas, celebran su quinto aniversario con un nuevo número de su revista. Reggae, ragga y cosas de esas. Read the rest of this entry »

(MS Baleares, again)

De la escena del hardcore melódico de la Isla, superpoblada últimamente, One Foot son uno de los grupos que, por su media de edad y por su apuesta musical, más destacan: en un estilo a veces demasiado encerrado en clichés de videoclip, ellos se complican la vida, añadiendo intensidad y un giro oscuro y excitante en un discurso que madura a marchas forzadas. Read the rest of this entry »